Què diu la crítica de l'obra de Benet Sarsanedas?

El seu pinzell es mou de manera ràpida, es té la impressió que a vegades la mateixa tela es converteix en paleta, va suggerint matisacions, densitats, es va aprofundint en el cromatisme, i el resultat final desprèn atracció, calidesa.

M. Castellanos. Catàleg Sala Van Dyck. Gijón, 1986

La llum és un element determinant, aconseguit a base de suggestives contraposicions de zones colorístiques. Distribueix la pasta amb valors gairebé matèrics, organitzant la composició i el tema més pel mateix color que no pas pel dibuix...

M. L. La Vanguardia, 15 de desembre de 1987

Benet Sarsanedas es preocupa de “penetrar en el que és invisible”, d’aprofundir en el paisatge per descubrir-hi els seus gestos íntims i profunds. És per això que el podem   emmarcar dins dels “expressionistes”, si tenim en compte el caràcter i el sentit que tenen les seves obres. Aquesta acomodació de la seva paleta al tret intuït i secret de les coses, el porta a traslladar a les seves teles temes en què sura una atmosfera intrahistòrica: velles ciutats, boscos frondosos, espais dilatats i austers…

R. Manzano. Catàleg Sala Van Dyck. Gijón, 1987

Benet Sarsanedas ha interpretat el paisatge amb una sorprenent varietat de recursos. En uns quadres, l’artista ha abocat un romanticisme refinat, amb veladures finísimes que reforcen l’elegància del paisatge. En altres predominen els rojos i els vermellons, l’ardent calidesa del migdia captada a cada pinzellada. A vegades, el traç és tortuós i creua la tela en totes las direccions: el formós jardí que és Rupit, sota un cel somrient, es transforma en malesa inexpugnable per mitjà de grossos empastaments. No obstant això, en totes las teles hi ha, l’austeritat compositiva i la personalitat sense estridències del pintor.

J. Zamora. Catàleg Sala Van Dyck. Gijón, 1989

A l’austeritat temàtica (absència absoluta d’anècdota), Sarsanedas contraposa un estil en el qual el binomi traç-color resol i enriqueix la concepció global i essencialista del quadre.

M. E. Morató. Catàleg exposició 1989

En la intensa expressivitat de l’obra de Benet Sarsanedas hi ha subjacent la complexitat del seu dibuix, el crepuscular cromatisme que confereix a la seva pintura una dimensió accentuadament dramàtica, i una moderada oscil·lació lumínica determinada per la naturalesa del tema del paisatge i, alhora, per la visió subjectivament anímica de l’instant viscut per l’artista.

R. Kyoga Berliner. Catàleg Sala Van Dyck. Gijón,1992

Sarsanedes considera que ha de treballar totes les tècniques possibles: oli, llapis, carbó, aquarel·la, gouache, litografia i, ocasionalment, acrílic. Totes les seves obres mantenen una unitat expressiva de sentiments i d’admiració per la naturalesa, present a base de traços i masses cromàtiques unides i entrellaçades, i al mateix temps diferenciades mitjançant les armes bàsiques del pintor, l’espàtula i el pinzell.

M. Martí Ayxela. Catàleg Sala Lambart. Barcelona, 1992

Benet Sarsanedas sembla avançar cada vegada més cap als límits de la figuració. La seva pintura sempre ha tingut una atractiva factura, amb el gust per la taca i els densos empastaments, un fauve, i no solament pel color de joiosa flamarada, amb contrast però subjecte a grates harmonies, sinó també per la intensitat expressionista de la pinzellada.

Ara, aquests elements purament plàstics a poc a poc passen de ser sustentadors del paisatge a ser el paisatge mateix, protagonistes d’una pintura més atenta a qualitats, lluminositats i al·legories de color que a referències figuratives, de vegades gairebé perdudes o endevinades en la llunyania. No perden amb això substància ni tampoc realisme —ben entès— els seus paisatges guanyen en riquesa pictòrica i emoció.

R. Suárez. La Nueva España. 1992

Una pinzellada seva tant pot esdevenir un resum d’allò que tenim al davant com, a través d’una mesurada abstracció, ampliar-nos detalls i significacions francament suggeridors. La qualitat de l’obra és indiscutible i es mereix testimoniar-la.

L. Ferrés Planella. Catàleg exposició 1995

El color i la seva disposició sobre el tema converteixen l’obra de Sarsanedas en una explosió d’expressionisme que es reforça a mesura que l’artista es va comprometent a cercar quelcom diferent. Aquest inconformisme és una constant en la seva obra, en tot el seu projecte artístic, i per aquest motiu el concepte d’art que Sarsanedas intenta concebre no s’emmotlla a uns paràmetres preestablerts, sinó que flueixen de la pròpia creativitat.

L. Ferrés Planella. Catàleg exposició 1997

Benet Sarsanedas, allunyat de les constriccions que la realitat imposa, deixa anar una creativitat joiosa, amb freqüència violenta i expressiva, que ve a posar l’accent en els gestos del traç, en les llargues pinzellades, en el joc de llums que sorgeixen arreu, i en una específica gamma de color, motejada aquí i allà per algunes pinzellades, de molt contrast, i una riquesa de veladures que floreixen sota el pigment i la complexitat del seu dibuix.

Secció de crítica d’art. El Punt 1999

El que és difícil i bell per a un pintor és aconseguir que la seva visió d’un paisatge, d’un objecte, o d’una figura, deformats a consciència per mostrar-la embolicada en la seva fantasia creadora, arribi al públic com una imatge neta, serena, sincera i suggeridora. I tot això, i molt més, ho assoleix Benet Sarsanedas amb la seva obra expressiva, eloqüent, intel·ligible. Aquesta deliberada metamorfosi del món que contempla és un dels encants —potser el més important— de la seva singular creativitat.

Secció de crítica d’art. Correo del arte 2001

Benet Sarsanedas és un pintor plenairista o airellibrista o naturalista. O dit d’una altra manera: un pintor que està comodíssim plantant la tela en el paisatge en el seu afany de pintar el paisatge en el paisatge. Un altre aspecte que cal destacar és que estem davant un pintor de dicció ràpida, expressionista i barroca, a qui tant li serveix el llapis com el carbonet, el pinzell, l’espàtula o, fins i tot, la pròpia mà… Cal tenir molt presents dos aspectes omnipresents en la seva obra a l’hora d’abordar-la: estem davant un colorista, a qui el color físicament l’arravata, i, és clar, davant un pintor texturalista, a qui li encissen les textures, els grans empastaments, tot allò que fa que l’obra tingui un pes, una densitat i una consistència, cosa que equival a dir que, si hagués escollit l’abstracció o l’informalisme com a motiu, la seva obra tindria un valor que sobrepassaria merament el de la representació formal.

A. Martínez Cerezo. Catàleg Galeria Adriana. Barcelona, 2001

En aquesta exposició, tant als olis com als dibuixos hi ha la passió per interpretar a través de la llum pròpia, la força creativa de la llum.

J. M. Cadena. El Periodico, 19 Setembre 2003

Benet Sarsanedas sap que els paisatges mai no són estàtics, sinó que hi bullen tota mena d’activitats que cal entendre per poder triar en cada moment les que millor sintonitzin amb la pròpia personalitat. Més que descriure realitats formals, el que fa és ajudar que sobre les teles dels olis o sobre els papers de les aquarel·les visquin un seguit d’emocions.

J. M. Cadena, Catàleg sala El Quatre 4. Granollers, 2004